LA LLEGENDA DE LA FUNDACIÓ DE ROMA

La fundació de la ciutat de Roma se situa entre el mite i la llegenda. A l'inici de la guerra de Troia, Enees, fill de la deessa Venus i del mortal Anquises, surt del conflicte victoriós i se'n va cap a la península Itàlica. S'instal.la a un poblet petit de pastors on coneix a Lavinia, filla del rei Llatí, amb qui es casà. Va fundar la ciutat de Lavinium en honor de la seva dona. Amb Eneas va arribar Ascani, fill que havia tingut amb la seva primera dona, que després es digué Julus. La fundació per part d'aquest de la ciutat d'Alba donà inici a la dinastia Albana. Un dels reis de la mateixa va ser Procas, que va tenir dos fills: Numitor i Amuli. Com que el primer era el fill primogènit, li va tocar ocupar el tron del seu pare. Amuli, mort d'enveja, matà al seu germà i a tots els fills mascles d'aquest, deixant viva a l'única filla, Rea Sílvia. Perquè no pogués tenir fills la va fer sacerdotessa. El déu Mart s'enamorà d'ella i fruit d'aquest amor, van néixer dos fills bessons: Ròmul i Rem. Quan Amuli va saber el que havia passat, va matar a Rea Sílvia i va agafar els dos nens, els va ficar en una cistella i els va llençar al riu Tíber perquè morissin. La cistella va anar a parar a un dels marges del riu, on una lloba va sentir els seus plors. Els va recollir i els va alletar, poc després, foren recollits per un pastor anomenat Fàustul. Quan els dos bessons van fer els divuit anys, el pastor els revelà la història verdadera. Ròmul i Rem, en sentir-la van voler venjar-se d' Amuli treient-li el poder de governar Alba i van fundar una nova ciutat. S'encaminaren al Palatí i marcaren el límit dels seus dominis. El nom el van decir esperant un senyal dels déus. Van pujar cadascún dels germans a un turó per observar els ocells. Rem va anunciar que n'havia vist sis i, al mateix temps, Ròmul va anunciar que n'havia vist dotze. A ell li va correspondre l'honor de posar-li nom a la nova ciutat i va significar l'anunci dels dotze segles de glòria i esplendor de Roma. Per a donar solemnitat a l'acte, Ròmul va agafar un brau vermell, símbol de fecunditat, i traçà un solc quadrat a terra. Rem, gelós, es rigué de l'acte del seu germà. Ròmul va treure l'espasa venjativa i la va clavar al pit del que havia gosat burlar-se d'ell. D'aquesta forma, va concloure l'acte de fundació de Roma. Corria l'any 753 a. C.