ELS POETES DEL CERCLE D'AUGUST I L'ART DE SEDUCCIÓ DE LES ELEGIES

Dilluns 25 de febrer, els alumnes de Batxillerat humanístic de primer i segon de batxillerat i que, per tant, fan la optativa de llatí, vam assistir a una conferència a la Universitat de Barcelona que tractava sobre els poetes del cercle d’august i l’art de seducció de les elegies. La presentació va anar a c’arrec d’Esperança Borell Vidal i va ser impartida per Javier Velaza Frías, catedràtic de filologia llatina a la mateixa universitat.

En primer lloc, el conferenciant ens va descriure dues imatges. A la primera hi apareixien Peitho, deessa de la persuasió, i Afrodita, deessa de l’amor. A la segona hi apareixien Venus, nom de la deessa entre el romans, Peithos i els germans Anteros i eros, un penjat a les espatlles de Venus i l’altre plorant al costat de Peithos, la qual en el món romà havia rebut el nom de Suadela.

A continuació, va passar a explicar el tema central de la conferència: l’elegia, que tenia un origen grec i tractava diferents temes com l’amor, la mort, el lament.. En canvi, l’elegia romana només va cultivar el gènere eròtic i amoròs, partir de la fi de la batalla d’Acci a l’any 31.

Els principals autors romans d’elegies van ser Corneli Gal, Tibul, Properci i Ovidi. Aquests quatre tenien en comú la utilització de tòpics literàris, com exclusus amator, és a dir, l’amor rebutjat, i paraclasithyron, porta tancada a l’amor que cerca el poeta. Per altre banda apareix també el tòpic Servitium amoris, on es presenta l’enamorat com a un esclau, on fins i tot Properci, afirma que li agrada ser-ho. Seguidament, Ovidi va usar el tòpic anomenat Militia amoris, on l’enamorat es presenta com un soldat, on l’amor es considera una milícia. El tòpic Morbus amoris també va ser tractat per Tibul, Properci i Ovidi, en el qual l’enamorat es presenta com a un malalt, malalt de amor, mentre que un altre semblant es el furor amoris, usat molt per Tibul, on l’enamorat embogeix i es presenta com un dement d’amor.

Un altre aspecte és l’enamorat com a poeta, en el qual els autors es queixen de tenir la porta tancada a l’amor que busquen i la impossibilitat d’obrir-la, tot i que en determinats casos, com per exemple en el cas de Properci, en una obra explica com ha aconseguit obrir-la i trobar l’amor: mitjançant la poesia.

Per altre banda, a la conferència aparegué la figura del poeta doctus i l’Ars amandi d’Ovidi, on es presenta la oratòria i la retòrica com un art seductor. Finalment, el conferenciant va explicar la ficció en les elegies, considerada una literatura amb regles pròpies, tot i que Ovidi en diverses ocasions creu que l’Ars Amatoria existeix a la realitat. Conclou l’autor que els poetes elegíacs s’n creadors d’una ficció literària que va tenir influència en la vida real.

En conclusió, va ser una conferència interessant sobre un tema concret que desconeixíem totalment. Esperem anar-hi a la de l’any que ve.

Alumnes de 1r de Batxillerat. Curs 2012-2013