BARCINO

dilluns

Els personatges femenins al Miles Gloriosus

Filocomàsia: és una cortesana nascuda a Atenes la qual mantenia una relació amorosa amb Plèusicles. Va ser raptada per Pirgopolinices, el soldat fanfarró, i portada a Èfes. El seu amant va a buscar-la després de ser avisat per Palestrió i junts duen a terme un pla perquè pugui tornar amb el seu enamorat. És una jove bella, capaç de manipular amb l’art de la paraula per obtenir el que vol, estar amb l’home a qui estima. Actua com si fos la seva pròpia bessona en el pla de Palestrió i és aleshores quan mosta el seu geni i arrogància.

Palestrió: Què has somiat?
Filocomàsia: L’explicaré. Però, si us plau, estigueu al cas tots dos. Aquesta nit he somiat que la meva germana bessona venia a Èfes des d´Atenes amb un amant seu i que s’hostatjaven a casa del veí.
Palestrió: (a part) Està explicant el somni de Palestrió. (A Filocomàsia) Vinga, continua...
Filocomàsia: Se’m veia molt contenta per l’arribada de la meva germana, però, per culpa seva m’exposava a una greu sospita. He somiat que un esclau meu m’acusava d’haver-me besat amb un jove desconegut, (a Esceledre) com fas tu ara, quan era la meva germana bessona que havia besat al seu propi amant. D’aquesta falsedat he somiat que havia estat acusada en fals. (pàg. 61)

Acrotelèucia: és una jove meretriu clienta de Periplectomen que ajuda Palestrió a consumar el seu pla fent-se passar per l´esposa del vell veí de qui, heus ací l´engany!, s´ha enamorat perdudament. 
És una dona formosa, intel·ligent, hàbil amb la paraula i creguda que fa servir les seves habilitats femenines per seduir Pirgopolinices. Li agrada mostrar la seva part malèvola per interpretar el seu paper d´esposa de Periplectomen.

Milfidipa(en veu baixa) Senyora, aquí teniu el soldat a la vostra disposició. 
Acrotelèucia: On és?
Milfidipa: A l’esquerra.
Acrotelèucia: Ja el veig.
Milfidipa: Mira de reüll, que no se  n’adoni que el veiem.
Acrotelèucia: (mirant de reüll) El veig. Per Pòl·lux que ara és el moment de tornar-nos de dolentes en pitjors.
Milfidipa: Et toca a tu començar.
Acrotelèucia: (en veu alta) Si us plau, t’has trobat personalment amb ell? (en veu baixa) No estalviïs la veu, que et senti.
Milfidipa: Amb ell mateix he parlat, per Pòl·lux, tranquil·lament, tot el que m’ha convingut, sense presses, al meu gust.  (pàg. 116)

Milfidipa
: és la serventa d’ Acrotelèucia i sembla estar atreta per en Palestrió. Forma part de l’engany. Tot i que també està d’acord amb el pla i el du a terme (és manipuladora com la resta), és el personatge femení més tendre i bo. Això ho podem veure quan parla amb Palestrió, ja que es mostra dolça i innocent. 

Milfidipa: Per Pòl·lux que no veig ningú, excepte qui volem trobar.
Palestrió: I jo, vosaltres.

Milfidipa: Què fas, estimat arquitecte?
Palestrió: Jo, arquitecte? Apa!
Milfidipa: Què passa?
Palestrió: Doncs que davant teu no sóc digne ni de clavar una estaca a la paret.
Milfidipa: Sí prou!
Palestrió: (a Acrotelùcia i Plèusicles) Que finalment i amb quina eloqüència ha actuat la malvada! Amb quina gràcia s’ha treballat el soldat!
Milfidipa: I encara és poc.  (pàg. 110)