EL MÓN DELS ANTICS ROMANS: mitologia

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mitologia. Mostrar tots els missatges

divendres

ARTICLE DELS ALUMNES DE 4r D'ESO PER A LA REVISTA ORATGE 4

ELS ÉSSERS EXTRAORDINARIS DE LA MITOLOGIA GRECOROMANA (1)

La mitologia grega és radicalment complexa, farcida de déus, herois o semidéus i monstres que passen infinitat d'aventures de tota mena. En aquest article parlarem dels éssers fantàstics, que personifiquen i simbolitzen els mals que pateix l’home, que vol considerar-los càstigs dels déus i que ha de combatre per sortir-ne triomfador. D’altres són éssers extraordinaris que ajuden a l’home a aconseguir els seus objectius. Aquestes són algunes criatures mítiques importants:la cabra Amaltea , els centaures, el ca Cèrber, els ciclops, l'Esfinx, l'au Fènix, les Gòrgones , els grifons, les Harpies, l’Hidra de Lerna, l'Hipocamp, les làmies, la Medusa, el Minotaure, el cavall alat Pegàs, la Quimera, Faune, els sàtirs i les sirenes.

LA QUIMERA
Era un monstre molt lleig, amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp, que treia foc per la boca. Anava d’un indret a un altre aterrint les poblacions i engolint ramats i animals. Hi ha escriptors que diuen que tenia tres caps: un de lleó, un altre de cabró que li sortia del llom i un tercer de drac que naixia de la cua. Va ser derrotada per l’heroi Bel·lerofontes, que va comptar amb l’ajuda del cavall alat Pegàs. Es diu que va morir travessada per la llança de l’heroi; altres diuen que Bel·lerofontes va posar plom a la punta de la llança i aquesta en entrar en contacte amb la respiració ardent de la Quimera, es va fondre i va provocar-ne la mort.

.

ELS CENTAURESTenien cos i potes de cavall i cap, tors i braços d’home. S’alimentaven de carn i solien ser molt poc sociables, especialment si havien begut. Acostumaven a ser brutals i bàrbars. Entre ells sobresurt el centaure Quiró, que era tranquil i savi i fou preceptor de molts herois. Segons sembla Hèracles va matar-ne molts.
EL MINOTAUREÉs un monstre amb cap de toro i cos humà. Era fill de Pasífae i d’un toro. Minos, rei de Creta i espòs de Pasífae, va ordenar que el Minotaure fos tancat en un Laberint. Cada nou anys els habitants d’Atenes, ciutat sotmesa a Creta, havien d’enviar set noies i set noies, com a tribut i per a ser devorats pel monstre. Egeu, rei d’Atenes, envia també el seu fill Teseu, que s’havia ofert voluntari. Un cop a Creta i abans de ser tancat dins del Laberint, Teseu va conèixer la princesa Ariadna, filla de Minos, que va enamorar-se de l’heroi. Va ajudar-lo facilitant-li una espasa per matar el Minotaure i un cabdell de fil per trobar el camí de sortida. Teseu va matar-lo i va fugir amb Ariadna.

LA HIDRA DE LERNAÉs un monstre que té aparença de serp i amb nombrosos caps. Hèracles per encàrrec del rei Euristeu va ser qui va matar-la. Tenia set caps i quan en tallava un en naixia un altre. Amb el seu alè era capaç de matar a qui se li acostés, Hèracles va lluitar i, a mesura que li tallava els caps, el seu company Iolau cremava les ferides amb una torxa i així evitava que els caps es reproduïssin. Morta la Hidra, va mullar les seves fletxes en la fel del monstre i, des d’aleshores, la més petita ferida amb una d’aquestes fletxes era mortal. El rei Euristeu no va considerar vàlid aquest treball, ja que considerava que Hèracles havia estat ajudat per Iolau.

ARTICLE DELS ALUMNES DE 4r D'ESO PER A LA REVISTA ORATGE 5

ELS ÉSSERS EXTRAORDINARIS DE LA MITOLOGIA GRECOROMANA (2)

En la darrera revista explicàvem el sentit d’aquests personatges mítics, alguns cops col·laboradors dels mortals i, altres vegades, autèntics càstigs que els déus enviaven als homes per mostrar-los la seva autoritat. Aquí us presentem uns altres éssers d’aquesta categoria que també han omplert les pàgines de la literatura i han servit d’inspiració a nombrosos pintors, escultors i músics.

FAUNES

Faune és un déu dels pastors i dels ramats equivalent al déu Pan dels grecs. Simbolitzava la fertilitat i el desenfrenament sexual. Es diu que els seus faunes, esperits amb cossos d’home, potes de cabra i unes petites banyes al front, vivien amb ell als boscos i perseguien luxuriosament les nimfes. Es diu que la imatge medieval del diable venia d’aquesta representació del déu Pan/Faune. Les nimfes i els sàtirs ballaven al so de la seva flauta o siringa.

PEGÀS

Pegàs és un animal mitològic, era el cavall alat nascut del coll tallat de Medusa. Les llegendes més conegudes en què intervé Pegàs són les relacionades amb l'heroi Bel·lerofontes. Mentre Pegàs estava bevent a la font Pirene, Bel·lerofontes, gràcies a l'ajuda d'una brida màgica que li havia donat Atena, va aconseguir muntar el cavall. Seguidament, Bel·lerofontes i Pegàs van anar a lluitar contra el monstre Quimera, matant-lo. Gràcies a Pegàs, Bel·lerofontes va aconseguir triomfar en totes les aventures en què va participar. Això el va enorgullir tant que va creure's capaç d'arribar fins al mont Olimp, on vivien els déus, cavalcant al llom de Pegàs. Zeus no va tolerar tanta supèrbia i va enviar un tàvec que va picar al cavall, encabritant-lo i fent-li tirar al seu genet a terra.
Lliure de Bel·lerofontes, Pegàs va continuar volant sol fins a l'Olimp. Des de llavors, Zeus el va fer servir per portar el llamp. Finalment, Pegàs va ser transformat en constel·lació. Actualment, una de les 88 constel·lacions modernes rep el nom de Pegàs.

LES SIRENES

Dones amb aparença d’ocell que no eren diferents de les Harpies, en la forma i els efectes. Vivien en una illa prop dels estrets on habitaven Escil·la i Caribdis, i cantaven tan meravellosament bé que tots els mariners que les sentien es veien obligats a quedar-s’hi a escoltar-les per sempre: la terra que les envoltava era blanca pels ossos blanquejats dels navegants que naufragaven als esculls de l’illa. Només Orfeu i Ulisses havien aconseguit sobreviure als seus cants i continuar el seu viatge. Les Sirenes cantaven profecies i cançons del regne dels morts. Es diu que havien permès que Hades raptés Persèfone, i per això la deessa les havia transformat en la seva aparença com a càstig pel seu crim.