BARCINO

dilluns

Els personatges masculins al Miles gloriosus de Plaute

                                                                  

Les cites que acompanyen la descripció dels personatges estan extretes de l´edició de La Magrana(1997).

Personatges principals:

Periplectomen: és l´arquetip del vell (senex) de les obres de Plaute. Nascut a Efes, ciutat de l´Àsia Menor, té aproximadament cinquanta quatre anys. Veí de Pirgopolinices. És molt amable i servicial, ajuda Plèusicles a aconseguir la seva enamorada (Filocomàsia); també ajuda l’esclau, Palestrió, aescarnir Pirgopolinices (militar) perquè aconsegueixi la seva llibertat.

Periplectomen:  “Tenint com tinc tants parents, per què em calen fills? Ara visc bé i com vull i em ve de gust, sóc feliç. Quan em mori, distribuiré els mes béns entre els meus parents, els repartiré entre ells. Ells són a prop meu, tenen cura de mi, vénen a veure com estic, o si vull alguna cosa. Abans que es faci de dia són aquí, preguntant-me insistentment com he passat la nit. En comptes de fills els tindré a ells que m’envien regals. Quan fan un sacrifici, em donen una part de la víctima més gran que la seva, em porten als banquets sagrats; em conviden a dinar, a sopar a casa seva; el qui m’ha enviat el regal més petit es considera el més desgraciat de tots. Competeixen entre ells per enviar-me regals, i jo em repeteixo a mi mateix: cobegen els meus béns, però mentrestant competeixen per nodrir-me i fer-me regals.”  (pàgines 79-80)                                                                   
Plèusicles  adulescens plautí. Normalment és el protagonista de les comèdies del de Sàrsina, tot i que queda eclipsat pel seu esclau, que és qui embolica i desembolica l’acció. El jove sol estar enamorat d’una cortesana o d’una noia de bona posició. És un amant molt entregat a la seva estimada, Filocomàsia, i fa tot el que se li demana per tal d´aconseguir el seu amor. Es disfressa de càpita del vaixell que va a cercar Filocomàsia per tal de poder alliberar-la de les urpes de Pirgopolinices i estar al seu costat. 

Palestrió: - (A Plèusicles, empenyent-lo cap a Filocomàsia que fingeix desmaiar-se) si us plau, aguanta la noia, que no es faci mal.
Pirgopolinices: Què és això, per favor?
Palestrió: Com que se separa de tu, de sobte s’ha desmaiat, la pobra.
Pirgopolinices: Ves correns a casa i porta aigua.
Palestrió: L’aigua no servirá de res, és millor que reposi. No intervinguis, si us plau, fins que torni en si.
Pirgopolinices: (veient que Filocomàsia i Plèusicles es besen) Tenen els caps massa junts. No m’agrada. Mariner, separa la teva boca de la seva boqueta, no et busquis maldecaps. Plèusicles: Estava comprovant si respirava o no.    (pàgines 125-126)

Palestrió És el prototip del servus de les comèdies de Plaute i el vertader protagonista de les seves obres. Esclau llest, astut, murri, desvergonyit, mentider, que no s’atura davant de cap dificultat i enganya per aconseguir el que vol. Es burla de tothom, amics i enemics. És intel·ligent i tots els altres personatges són titelles a les seves mans.

Palestrió: Vet aquí el pla que projecto, l’estrategema que posaré en marxa: Diré que ha arribat d’Atenes una germana bessona de Filocomàsia amb un amant seu; que s’assemblen com dues gotes de llet; i diré que s’allotgen com a hostes a casa teva.
Pericleptomen: Visca, visca, excel·lent! El teu pla és una meravella!  (pàgina 50)

Pirgopolinices: El soldat fatxenda, el nostre miles gloriosus. Amb aquest personatge pretén ridiculitzar els militars en general; per això el presenta fanfarró, perquè presumeix de les seves conquestes, tant bèl·liques com femenines, però en el fons és un covard i està faltat d’amants.  Pirgopolinices té molta autoestima (vanitat, en realitat) i ell mateix es descriu com a fill de Venus. Es pensa que tot gira al seu voltant i que totes les dones se senten atretes per ell, però en realitat és odiat per tothom i objecte de burla.  Aquest personatge és el arquetip de soldat plautí més conegut.  

Palestrió: (A Milfidipa) Veus quins aires es dóna l’inútil? (A Pirgopolinices) Per què no li respons? Ve de part d’aquella de qui t’he parlat abans.
Pirgopolinices: Quina d’elles? Car són tantes les que em van al darrere, que no puc recordar-me’n.   (pàgina 103)

Personatges secundaris:

Artotrog: És el paràsit de les obres de Plaute. Aquest personatge còmic, esclau astut però també un xic ximplet, fa el que sigui per omplir el seu estómac. 

Pirgopolinices: Per Pòl·lux, tens una memòria excel·lent!
Artotrog: (A part) Els bons talls me la refresquen.
Pirgopolinices: Mentre facis com fins ara, no et faltarà mai menjar, sempre tindràs un plat a la meva taula.   (pàgina 41)

Esceledre: És  l’esclau de Pirgopolinices, poruc, persuasiu i tafaner i… força babau. Veu com Filocomàsia i Plèusicles es fan un petó i sempre vol tenir content el seu amo, costi el que costi, sobretot per no ser apallissat.

Esceledre: (parlant amb si mateix, mentre surt de la casa de Pirgopolinices) Tret que avui hagi passejat per la teulada en somnis, estic segur, per Pòl·lux, d’haver vist aquí a casa del veí, Filocomàsia, l’amant de l’amo, que s’estava buscant problemes. (pàgina 53)

Carió: És el cuiner (cocus) de Pirgopolinices que apareix exclusivament a l’últim acte (V) i mostra ganes d’escorxar el militar.

Pirgopolinices: Ai! Ja m’heu donat prou cops. Sis plau!
Carió: L’escorxo, doncs?
Periplectomen: Quan vulguis. (Als esclaus) Poseu-lo ben estirat amb els braços oberts.
(pàgina 131)

Pirgopolinices: Que passi la resta de la meva vida sense testi... moniatge.
Carió: Colpegem-lo encara, desprès crec que l’hem de deixar anar.
(pàgina 132)

Lurció: Esclavet de Pirgopolinices el qual deixen sol a casa, moment que  aprofita per cruspir-se el rebost. És descobert per Palestrió, que li té enveja per la seva comoditat momentània. Lurció té por de que se sàpiga el seu secret, ja que el podrien torturar i fa jurar pels déus a Palestrió que no dirà res.

Palestrió:  Un està borratxo, l’altre beu aigua amb vinagre. A bon majordom i sots-majordom ha estat confiat el celler!
Lurció :  Per Hèrcules que tu faries el mateix si t’haguès estat confiat ! Com que no pots imitar-nos, ens tens enveja.  (pàgina 87) 


Cap comentari: