Les cites que acompanyen la descripció dels personatges
estan extretes de l´edició de La Magrana(1997).
Personatges principals:
Periplectomen: és l´arquetip del vell (senex) de les obres
de Plaute. Nascut a Efes, ciutat de l´Àsia Menor, té aproximadament cinquanta quatre anys. Veí de Pirgopolinices. És molt amable i servicial,
ajuda Plèusicles a aconseguir la seva enamorada (Filocomàsia);
també ajuda l’esclau, Palestrió, aescarnir Pirgopolinices (militar) perquè aconsegueixi la seva llibertat.
Periplectomen: “Tenint com tinc tants parents, per què em calen fills? Ara visc bé i com
vull i em ve de gust, sóc feliç. Quan em mori, distribuiré els mes béns entre
els meus parents, els repartiré entre ells. Ells són a prop meu, tenen cura de
mi, vénen a veure com estic, o si vull alguna cosa. Abans que es faci de dia
són aquí, preguntant-me insistentment com he passat la nit. En comptes de fills
els tindré a ells que m’envien regals. Quan fan un sacrifici, em donen una part
de la víctima més gran que la seva, em porten als banquets sagrats; em conviden a dinar, a sopar a casa
seva; el qui m’ha enviat el regal més petit es considera el més desgraciat de
tots. Competeixen entre ells per enviar-me regals, i jo em repeteixo a mi
mateix: cobegen els meus béns, però mentrestant competeixen per nodrir-me i
fer-me regals.” (pàgines 79-80)
Plèusicles : L´adulescens plautí. Normalment és el protagonista de les comèdies del de Sàrsina, tot i que queda eclipsat pel seu esclau, que és qui
embolica i desembolica l’acció. El jove sol estar enamorat d’una cortesana o
d’una noia de bona posició. És un amant molt
entregat a la seva estimada, Filocomàsia, i fa tot el que se
li demana per tal d´aconseguir el seu amor. Es disfressa de càpita del vaixell que va a cercar Filocomàsia per tal de poder alliberar-la de les urpes de Pirgopolinices i estar al seu costat.
Palestrió: - (A Plèusicles, empenyent-lo cap a Filocomàsia que fingeix desmaiar-se)
si us plau, aguanta la noia, que no es faci mal.
Pirgopolinices: Què és això, per favor?
Palestrió: Com que se separa de tu, de sobte s’ha desmaiat, la pobra.
Pirgopolinices: Ves correns a casa i
porta aigua.
Palestrió: L’aigua no servirá de res, és millor que reposi. No intervinguis, si us
plau, fins que torni en si.
Pirgopolinices: (veient que Filocomàsia i Plèusicles es besen) Tenen els caps
massa junts. No m’agrada. Mariner, separa la teva boca de la seva boqueta, no
et busquis maldecaps. Plèusicles: Estava comprovant si respirava o no. (pàgines 125-126)
Palestrió: És el prototip
del servus de les comèdies de Plaute i el vertader
protagonista de les seves obres. Esclau llest, astut, murri, desvergonyit, mentider, que no s’atura davant de cap
dificultat i enganya per aconseguir el que vol. Es burla de tothom, amics i
enemics. És intel·ligent i tots els altres personatges són titelles a les seves
mans.
Palestrió: Vet aquí
el pla que projecto, l’estrategema que posaré en marxa: Diré que ha arribat
d’Atenes una germana bessona de Filocomàsia amb un amant seu; que s’assemblen
com dues gotes de llet; i diré que s’allotgen com a hostes a casa teva.
Pericleptomen: Visca, visca, excel·lent! El teu pla és una meravella! (pàgina 50)
Pirgopolinices: El soldat fatxenda, el nostre miles gloriosus. Amb aquest personatge pretén ridiculitzar els militars en general; per
això el presenta fanfarró, perquè presumeix de les seves conquestes, tant
bèl·liques com femenines, però en el fons és un covard i està faltat d’amants. Pirgopolinices té molta autoestima (vanitat, en realitat) i ell mateix es descriu com a fill de Venus. Es pensa que tot gira al seu voltant i que totes les dones
se senten atretes per ell, però en realitat és odiat per tothom i objecte de
burla. Aquest personatge és el arquetip de soldat plautí més conegut.
Palestrió: (A Milfidipa) Veus quins aires es dóna l’inútil? (A Pirgopolinices) Per què
no li respons? Ve de part d’aquella de qui t’he parlat abans.
Pirgopolinices: Quina d’elles? Car són tantes les que em van al darrere, que no puc
recordar-me’n. (pàgina 103)
Personatges secundaris:
Artotrog: És el paràsit de les obres de Plaute. Aquest personatge còmic, esclau astut però també un xic ximplet, fa el que sigui per omplir el seu estómac.
Pirgopolinices: Per Pòl·lux, tens una memòria excel·lent!
Artotrog: (A part) Els bons talls me la refresquen.
Pirgopolinices: Mentre facis com fins ara, no et faltarà mai menjar, sempre tindràs un plat
a la meva taula. (pàgina 41)
Esceledre: És l’esclau de Pirgopolinices, poruc, persuasiu i tafaner i… força
babau. Veu com Filocomàsia i Plèusicles es fan un petó i sempre vol tenir
content el seu amo, costi el que costi, sobretot per no ser apallissat.
Esceledre: (parlant amb
si mateix, mentre surt de la casa de Pirgopolinices) Tret que avui hagi
passejat per la teulada en somnis, estic segur, per Pòl·lux, d’haver vist aquí
a casa del veí, Filocomàsia, l’amant de l’amo, que s’estava buscant problemes. (pàgina 53)
Carió: És el cuiner (cocus) de Pirgopolinices que apareix
exclusivament a l’últim acte (V) i mostra ganes d’escorxar el militar.
Pirgopolinices: Ai! Ja m’heu donat prou cops. Sis plau!
Carió: L’escorxo,
doncs?
Periplectomen: Quan
vulguis. (Als esclaus) Poseu-lo ben estirat amb els braços oberts.
(pàgina 131)
Pirgopolinices: Que passi la resta de la meva vida sense testi... moniatge.
Carió:
Colpegem-lo encara, desprès crec que l’hem de deixar anar.
(pàgina 132)
Lurció: Esclavet de
Pirgopolinices el qual deixen sol a casa, moment que aprofita per cruspir-se el rebost. És descobert per Palestrió, que li té enveja per la seva
comoditat momentània. Lurció té por de
que se sàpiga el seu secret, ja que el podrien torturar i fa jurar pels déus a
Palestrió que no dirà res.
Palestrió: Un està borratxo, l’altre beu aigua
amb vinagre. A bon majordom i
sots-majordom ha estat confiat el celler!
Lurció : Per
Hèrcules que tu faries el mateix si t’haguès estat confiat ! Com que no
pots imitar-nos, ens tens enveja. (pàgina 87)
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada