ARTICLE DELS ALUMNES DE 4r D'ESO PER A LA REVISTA ORATGE 5

ELS ÉSSERS EXTRAORDINARIS DE LA MITOLOGIA GRECOROMANA (2)

En la darrera revista explicàvem el sentit d’aquests personatges mítics, alguns cops col·laboradors dels mortals i, altres vegades, autèntics càstigs que els déus enviaven als homes per mostrar-los la seva autoritat. Aquí us presentem uns altres éssers d’aquesta categoria que també han omplert les pàgines de la literatura i han servit d’inspiració a nombrosos pintors, escultors i músics.

FAUNES

Faune és un déu dels pastors i dels ramats equivalent al déu Pan dels grecs. Simbolitzava la fertilitat i el desenfrenament sexual. Es diu que els seus faunes, esperits amb cossos d’home, potes de cabra i unes petites banyes al front, vivien amb ell als boscos i perseguien luxuriosament les nimfes. Es diu que la imatge medieval del diable venia d’aquesta representació del déu Pan/Faune. Les nimfes i els sàtirs ballaven al so de la seva flauta o siringa.

PEGÀS

Pegàs és un animal mitològic, era el cavall alat nascut del coll tallat de Medusa. Les llegendes més conegudes en què intervé Pegàs són les relacionades amb l'heroi Bel·lerofontes. Mentre Pegàs estava bevent a la font Pirene, Bel·lerofontes, gràcies a l'ajuda d'una brida màgica que li havia donat Atena, va aconseguir muntar el cavall. Seguidament, Bel·lerofontes i Pegàs van anar a lluitar contra el monstre Quimera, matant-lo. Gràcies a Pegàs, Bel·lerofontes va aconseguir triomfar en totes les aventures en què va participar. Això el va enorgullir tant que va creure's capaç d'arribar fins al mont Olimp, on vivien els déus, cavalcant al llom de Pegàs. Zeus no va tolerar tanta supèrbia i va enviar un tàvec que va picar al cavall, encabritant-lo i fent-li tirar al seu genet a terra.
Lliure de Bel·lerofontes, Pegàs va continuar volant sol fins a l'Olimp. Des de llavors, Zeus el va fer servir per portar el llamp. Finalment, Pegàs va ser transformat en constel·lació. Actualment, una de les 88 constel·lacions modernes rep el nom de Pegàs.

LES SIRENES

Dones amb aparença d’ocell que no eren diferents de les Harpies, en la forma i els efectes. Vivien en una illa prop dels estrets on habitaven Escil·la i Caribdis, i cantaven tan meravellosament bé que tots els mariners que les sentien es veien obligats a quedar-s’hi a escoltar-les per sempre: la terra que les envoltava era blanca pels ossos blanquejats dels navegants que naufragaven als esculls de l’illa. Només Orfeu i Ulisses havien aconseguit sobreviure als seus cants i continuar el seu viatge. Les Sirenes cantaven profecies i cançons del regne dels morts. Es diu que havien permès que Hades raptés Persèfone, i per això la deessa les havia transformat en la seva aparença com a càstig pel seu crim.