BARCINO

divendres

ARTICLE DELS ALUMNES DE 4r D'ESO PER A LA REVISTA ORATGE 4

ELS ÉSSERS EXTRAORDINARIS DE LA MITOLOGIA GRECOROMANA (1)

La mitologia grega és radicalment complexa, farcida de déus, herois o semidéus i monstres que passen infinitat d'aventures de tota mena. En aquest article parlarem dels éssers fantàstics, que personifiquen i simbolitzen els mals que pateix l’home, que vol considerar-los càstigs dels déus i que ha de combatre per sortir-ne triomfador. D’altres són éssers extraordinaris que ajuden a l’home a aconseguir els seus objectius. Aquestes són algunes criatures mítiques importants:la cabra Amaltea , els centaures, el ca Cèrber, els ciclops, l'Esfinx, l'au Fènix, les Gòrgones , els grifons, les Harpies, l’Hidra de Lerna, l'Hipocamp, les làmies, la Medusa, el Minotaure, el cavall alat Pegàs, la Quimera, Faune, els sàtirs i les sirenes.

LA QUIMERA
Era un monstre molt lleig, amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp, que treia foc per la boca. Anava d’un indret a un altre aterrint les poblacions i engolint ramats i animals. Hi ha escriptors que diuen que tenia tres caps: un de lleó, un altre de cabró que li sortia del llom i un tercer de drac que naixia de la cua. Va ser derrotada per l’heroi Bel·lerofontes, que va comptar amb l’ajuda del cavall alat Pegàs. Es diu que va morir travessada per la llança de l’heroi; altres diuen que Bel·lerofontes va posar plom a la punta de la llança i aquesta en entrar en contacte amb la respiració ardent de la Quimera, es va fondre i va provocar-ne la mort.



.

ELS CENTAURESTenien cos i potes de cavall i cap, tors i braços d’home. S’alimentaven de carn i solien ser molt poc sociables, especialment si havien begut. Acostumaven a ser brutals i bàrbars. Entre ells sobresurt el centaure Quiró, que era tranquil i savi i fou preceptor de molts herois. Segons sembla Hèracles va matar-ne molts.
EL MINOTAUREÉs un monstre amb cap de toro i cos humà. Era fill de Pasífae i d’un toro. Minos, rei de Creta i espòs de Pasífae, va ordenar que el Minotaure fos tancat en un Laberint. Cada nou anys els habitants d’Atenes, ciutat sotmesa a Creta, havien d’enviar set noies i set noies, com a tribut i per a ser devorats pel monstre. Egeu, rei d’Atenes, envia també el seu fill Teseu, que s’havia ofert voluntari. Un cop a Creta i abans de ser tancat dins del Laberint, Teseu va conèixer la princesa Ariadna, filla de Minos, que va enamorar-se de l’heroi. Va ajudar-lo facilitant-li una espasa per matar el Minotaure i un cabdell de fil per trobar el camí de sortida. Teseu va matar-lo i va fugir amb Ariadna.


LA HIDRA DE LERNAÉs un monstre que té aparença de serp i amb nombrosos caps. Hèracles per encàrrec del rei Euristeu va ser qui va matar-la. Tenia set caps i quan en tallava un en naixia un altre. Amb el seu alè era capaç de matar a qui se li acostés, Hèracles va lluitar i, a mesura que li tallava els caps, el seu company Iolau cremava les ferides amb una torxa i així evitava que els caps es reproduïssin. Morta la Hidra, va mullar les seves fletxes en la fel del monstre i, des d’aleshores, la més petita ferida amb una d’aquestes fletxes era mortal. El rei Euristeu no va considerar vàlid aquest treball, ja que considerava que Hèracles havia estat ajudat per Iolau.